La violència de gènere (VDG) és la violència psicològica, emocional, física i sexual que s’exerceix sobre la dona pel fet de ser dona. La forma d’exercir-la és a partir del llenguatge, de la manipulació, coacció, amenaça, del menyspreï, de la por, de l’assetjament i/o la força. Aquest tipus de violència pot donar-se a casa, a la feina, al carrer, és a dir, en qualsevol context.
Les conseqüències de la VDG és la manipulació, la privació de la llibertat, malmetre la identitat i el benestar, i sobretot, exercir un control sobre la dona, ja que l’arrel d’aquest fenomen és el masclisme que dictamina que l’home és superior a la dona. Per tant, el que busca l’agressor amb aquesta violència no és la violència en sí, sinó que aquesta és l’instrument per tenir el poder sobre la dona.
Tanmateix, segons la font que es consulti diferencia violència de gènere a la masclista, o bé, no hi fa distincions. Per una banda, segons la llei vigent, la VDG fa referència a la violència contra les dones per part de persones amb les quals han tingut o tenen relacions afectives, no sent necessari que hi hagi convivència. I, per tant, es considera que la violència masclista és la que es rep pel fet de ser dona, sense tenir en compte relacions d’afectivitat.
Per altra banda, altres fonts, consideren que la violència de gènere és violència masclista, ja que és la manifestació de les creences patriarcals. I, per tant, que es dona amb independència del tipus de relacions interpersonals, per la qual cosa pot donar-se en l’àmbit domèstic, laboral, relacions d’amistats o de familiars, o fins i tot, de desconeguts. Pel que significa, sota aquesta definició, que també es considera VDG l’explotació sexual, la mutilació genital, les agressions sexuals, l’assetjament, etc.
En aquest article, ens basarem en la definició que ha anat evolucionant en els darrers anys, és a dir, en tota violència exercida contra la dona o persones que no s’ajusten a un rol de gènere socialment acceptat; per mantenir les relacions de poder, i al seu torn, la desigualtat i la subordinació de l’home sobre la dona.
En canvi, en la violència domèstica és la que es produeix a la casa, i el gènere no té per què tenir relació, pot donar-se d’una neta a l’avi, d’un pare al fill, d’una mare a la filla, etc. Per tant, el factor definitori és que es dona en el nucli familiar dins de casa.
Per altra banda, la violència vicària és la que produeix el maltractador, normalment el pare o parella de la dona, cap als fills/es d’ella, la violència no està directament dirigida cap a ells/es. Sinó que l’objectiu és ferir, controlar o sotmetre a la dona. Tanmateix, en aquest tipus de violència afecten tant a la dona maltractada com a la descendència. Per això mateix, moltes vegades llegim a les notícies que algun pare mata a la fillada i a darrere se suïcida, al final és, l’última mostra de control cap a la dona.
Una forma útil de comprendre la VDG, és la piràmide de la violència masclista, en què explica que la VDG és com un iceberg, en què en una punta hi ha la violència física brutal o l’assassinat, i en la base es troba la societat patriarcal que sosté el sistema de creences, i com entre tots els nivells es relacionen i es retroalimenten.
La piràmide, a més, plasma l’escalada de la violència: en el primer nivell es troben les formes subtils, com els micromasclismes, la invisibilització i el llenguatge sexista; en el segon nivell, la violència psicològica, com ignorar, humiliar i coaccionar; en el tercer, la violència física i sexual, com cridar, amenaçar o violar; i en l’últim nivell, l’assassinat.
Ara bé, la VDG no comença de sobte, si fos així, les dones supervivents escaparien al primer contacte, sinó que els agressors es mostren com el “príncep blau perfecte”: afectuosos, detallistes, que ella és el centre de tot i és perfecta en tots els sentits. I és que el primer pas dels agressors és seduir i captivar a la supervivent.
Així, a partir de l’amor romàntic es formen i perduren relacions amb VDG. I és que la concepció de l’amor romàntic dictamina que l’amor és el centre de la vida, que és etern, incondicional, sacrificat i dependent. Aquesta definició va acompanyada amb els rols que ha d’adquirir cada membre de la relació. Per part d’ella, ha de ser dòcil, pacient, servicial, submisa i obedient; i per part d’ell, ha de ser controlador, protector i dominant. A més, la gelosia i el control es veuen com una mostra d’estima, per la qual cosa les relacions que s’han definit com a romàntiques i desitjables, són realment, relacions tòxiques.
Tanmateix, cada relació de violència de gènere és diferent amb les seves particularitats, però majoritàriament el següent pas, és aïllar a la dona, és a dir, distanciar-la de les seves amistats, familiars i qualsevol persona amb qui pugui confiar; i inclús aconseguir que ella deixi la seva feina, si està treballant. D’aquesta manera, també hi haurà el control econòmic i serà més difícil que ella pugui escapar-se i refer la seva vida.
En general, el pròxim moviment de l’agressor no és greu i sobtat; sinó que la violència escala a poc a poc, recordem la piràmide de la violència. Predominantment, es comença a minvar psicològicament a la supervivent, menystenint-la, insultant-la, depreciant-la a ella i als seus actes i culpabilitzant-la. Així, la dona es percep insignificant sense ell.
En aquest instant, la violència física i/o sexual pot ser una amenaça, el típic “no em facis fer això”. Una vegada arriba el primer cop, posteriorment arriba el perdó, el reparament del dany de forma romàntica i es promet que ha estat una única vegada. Però, la violència escala, i es troben diferents maneres per abusar a la dona: tirant-la per les escales, controlant com es vesteix, prohibint el maquillatge, estrangulant-la, amenaçar en danyar persones estimades o mascotes, pegant-la, violant-la, etc.
Llavors, com és que si aquestes dones sofreixen abús sexual, psicològic, físic i econòmic no s’escapen? Perquè les dones estan tan manipulades psicològicament que verdaderament creuen que és amor mutu, que ell canviarà, i que és culpa d’ella si ell l’abusa. Però, quan aquesta visió canvia, per un cop que la podria haver matat, perquè el fill ha rebut un batzacada o ha manifestat la seva por, etc., llavors, arriba la por de la reacció que tindrà ell, si elles deixen la relació: assetjament, saltar-se l’ordre d’allunyament, no enviar la manutenció, no tenir diners, manipulació d’éssers estimats, la custòdia compartida; o l’últim esglaó: l’assassinat.
Per això, no és culpa de les dones la violència masclista perpetrada en i contra elles, ja que elles són les supervivents, ells són els agressors i els responsables. Elles no tenen res que podrien haver evitat o que està malament en elles, les dones supervivents de VDG poden ser de qualsevol edat, classe social, nivell educatiu i/o de qualsevol cultura; l’únic factor determinant és el gènere.
Per altra banda, una concepció errònia de la VDG és que ara hi ha més denúncies pel fet de parlar-se’n més. I no, aquest no és el cas, sinó que l’increment del nombre de denúncies de VDG, es deu a les reformes penals i processals; la creació de jutjats, policia i serveis especialitzats, immediats i gratuïts; als serveis d’allotjament temporals; als serveis socials d’atenció i informació; als programes de suport i recuperació; a les ajudes socials i econòmiques. Per tant, l’increment és degut a les estratègies mencionades, que permet que més dones denunciïn, ja que se senten més respectades i confiades en el procés judicial, policial i penal. Igualment, la xifra fosca és elevada, això significa que el nombre de delictes és superior al denunciat, pel que no estan ni al coneixement de la policia ni en les estadístiques.
També, un argument per negar la VDG és el discurs de les denúncies falses. Realment, segons l’informe del 2022 del Ministeri Fiscal, les denuncies falses de VDG són el 0,01% de les denuncies presentades. Encara més, del 2009 al 2021 s’han fet 1.870.923 denúncies, de les quals 153 s’han dictaminat com a falses.
A més, si parlem de les estadístiques el més alarmant és que moltes dones assassinades no entren dins de les estadístiques de VDG, ja que només s’inclouen les dones amb una relació afectiva (present o passada) amb els seus agressors. És per això, que al 2022 segons l’INE hi ha hagut 49 feminicidis, i segons feminicidio.net, n’hi ha hagut 100. I és que dones com la Diana Quer, la Laura Luelmo, l’Erika Yunga, la Jessica Méndez, entre moltes altres, no conten dins de les estadístiques del Govern.
Per acabar, volem donar alguns consells de com podem actuar davant la VDG:
Si tens sospites que una dona del teu voltant sofreix maltractes, sigues pacient amb ella, pot no ser conscient dels abusos que està sofrint, que tingui por, vergonya, etc. I que, per tant, no vulgui denunciar. I el fet d’enfrontar-la, pressionar-la o jutjar-la només farà que es distanciï de tu. Recorda que l’agressor busca que es quedi sola, no permetis que ell tingui el poder absolut sobre ella. En canvi, recolza-la, escolta-la, intenta que parli sobre la seva relació, el control, com se sent, exposa-li testimonis i les sortides que té, i com pot emprendre una nova vida sent lliure. Igualment, si vols donar-li la teva ajuda, però necessites més eines, tens a la teva disposició el 016, que podrà brindar-te informació.
Si altrament, ets testimoni d’un acte de VDG, actua. No deixis que una oportunitat en què una dona pugui viure sense violència, se li escapi de les mans. La violència de gènere és un problema social, totes les persones tenim la responsabilitat d’ajudar a les supervivents. Per tant, truca al 112 i que les autoritats puguin realitzar els procediments oportuns.
Si per altra banda, ets tu qui està sofrint violència de gènere:
- Recorda que no estàs sola. No et jutgis, no és culpa teva res del que està passant. Recorda que l’únic responsable és l’agressor.
- Fes xarxa, recolza’t en les teves amistats i familiars, si ja no hi tens contacte, cerca’ls, pots tenir gent preocupada per tu i esperant aquest moment. I si no és així, recorda que tens suport confidencial amb el 016.
- No justifiquis el teu agressor, ni intentis quedar-te per si canvia, o perquè l’estimes. Recorda que l’amor no fa mal, l’amor no és violència.
- Fes ús de les eines del Govern: truca al 016 que funciona les 24 hores del dia i és gratuït, i des d’aquí t’informaran i t’assessoraran. Pots escriure per WhatsApp al 600 000 016, o per correu electrònic al 016-online@igualdad.gob.es
Si vols tenir més informació de la violència de gènere, et recomanem les següents pàgines web:
- Web de recursos de suport i prevenció de VDG:
https://wrap.igualdad.gob.es/recursos-vdg/search/Search.action
- La Delegació del Govern contra la VDG:
https://violenciagenero.igualdad.gob.es/ca/home.htm
- Xifres, informació i formació:
Anto Cantacorps Campos
Equip de sexología clínica i Salut hormonal Centre Psico
