Al programa “Al tanto!” parlant de càstigs
“Un mastegot a temps” no arregla res. Així ho ha demostrat empíricament un macro estudi aplicat a més de 80 països i més de 400.000 menors, que ha relacionat l’aplicació de càstigs físics (mastegots, etc.) amb una major delinqüència juvenil, pitjor vincle amb els pares/mares, més violència entre iguals, etc.
Educar és seriós i complex, per això és necessari pensar i tenir recursos per reconduir la situació quan hem d’aplicar un càstig. Fins i tot els càstigs privatius (deixar-los sense mòbil, sortir, etc.) tenen poc efecte si no estan relacionats amb el que volem que aprengui.
En síntesi, els càstigs han de ser conseqüències educatives, amb un sentit. Per exemple, si desendreces endreces,si no has fet els deures a la tarda t’aixecaràs més aviat per fer-los, que no et vols dutxar, no hi haurà roba nova neta, repetirem; que t’he cridat 5 cops i no has vingut a sopar interpretaré que no tens gana i quan vinguis directament menjaràs postre: fruita i iogur i al llit, per exemple. Evidentment és cas per cas, i els pares comprovaran que funciona amb els seus fills però el denominador comú és que la conseqüència sigui educativa i que no ens oblidem de reforçar les conductes desitjades. Donat que les nostres paraules d’afecte, el nostre reforçament positiu com a pares/mares, és també el paviment de la seva autoestima.
D’això i molt més hem parlat al programa “Aquí a l’Oest”. Gràcies per seguir-nos.
