Psicologia Perinatal: la Salut Mental en el Postpart

Psicologia Perinatal: la Salut Mental en el Postpart

Tenir un nadó és una experiència generalment desitjada i meravellosa. Però el postpart és una etapa difícil. La mare que, torna a casa amb el seu nounat,  il·lusió i inseguretats (sobretot pares/mares novells),  ha de recuperar-se físicament d’un part vaginal  o per cesària i té un desajustament hormonal molt important.

Per aquesta raó, és especialment important que la mare estigui atenta al seu estat emocional  per identificar com es troba i demanar ajuda.

En el post d’avui, tractaré la Salut Mental Perinatal en el postpart, i en concret, de la “Tristesa postpart o Síndrome “Baby Blues”  i la “depressió postpart”.

 

Tristesa postpart (Síndrome “*Baby Blues”) o Depressió Posptart

Entre un entre un 30% i un 80% de les dones pateixen tristesa postpart. No obstant això, no es pot prevenir, ja que apareix pel desajustament hormonal la setmana després del part i sol desaparèixer en 15 dies o, en alguns casos,  superat el puerperi (6 setmanes).  És transitori i lleu i la seva simptomatologia consisteix en tristesa, irritabilitat, canvis d’humor, ansietat  i ganes de plorar recurrents.

La depressió postpart, no és transitòria,  pot aparèixer en qualsevol moment durant el primer any, afecta al 15% de les dones i s’acompanya de la mateixa simptomatologia que la síndrome baby blues però amb més INTENSITAT i inclou símptomes com la anhedònia (incapacitat per gaudir), pèrdua de la gana, retraïment social i sentiments negatius cap al nadó (preocupació exagerada o desinterès) que dificulten que la mare pugui cuidar d’ell i de si mateixa.

En el primer cas, donada la seva transitorietat, no és necessari sol·licitar ajuda, però en el segon cas, sí has de demanar ajuda a un/a psicòleg/a sanitàri o clínic, atès que la depressió postpart afecta severament la quotidianitat i implica un risc per a la mare i el bebè.

 

La importància del suport social i familiar

Després del part és aconsellable comptar amb suport familiar i social i no intentar arribar sola a tot. Recomanem especialment comptar amb una bona “tribu” de criança,  les amistats poden fer aquesta funció de suport i d’intercanvi, però també existeixen grups virtuals i presencials als quals acudir.

En cas que realitzis lactància materna recomanem acudir a un grup de suport, consulta a la matrona del teu centre d’atenció primària, segurament lideri un grup al teu centre més proper i sinó és així, t’informarà.