Nou Servei de Coaching Educatiu a càrrec de Raquel Pérez

Incorporem a l’equipo a Raquel Perez, Coach Educativa amb 20 anys d’experiència en magisteri. La seva funció serà motivar i acompanyar a tots els joves que atenem que no saben que fer amb la seva vida o com. La pandèmia a incidit en el fracàs escolar, la desmotivació i devaluació de l’autoestima dels nostres joves. Amb Raquel en l’equip, els/as psicòlogues/us de l’equip podran atendre els trastorns psicològics i Raquel acompanyar, empoderar i motivar als nostres adolescents.

Estem molt contents/as amb la seva incorporació! I us compartim un article seu!

COACHING EDUCATIU I PSICOLOGIA POSITIVA EN L’EDUCACIÓ

 

Actualment es poden trobar diverses definicions de coaching. La ICF (International Coach Federation) o l’ASESCO (Associació Espanyola de Coaching) defineixen la disciplina com una metodologia emprada pel coach que busca generar en el coachee (client) el desenvolupament necessari del seu potencial perquè aquest pugui assolir els objectius plantejats.

 

Tal com assenyala Bou (2007), el coaching es basa en tres conceptes fonamentals per al desenvolupament personal i excel·lència: objectius, creences i valors.

 

Naixement del coaching educatiu

 

L’origen del concepte de coaching educatiu es troba l’any 2004, tot i que no va ser publicat fins al 2007 al llibre Coaching per a docents: el desenvolupament d’habilitats a l’aula (Bou, 2007). Segons sosté aquest autor, qui va crear el concepte fusionant el terme coaching amb el món de l’educació, el coaching educatiu és una metodologia didàctica nova que promou contextos d’aprenentatge més col·laboratius, ajudant així al desenvolupament dels propis professionals de l’educació. Per a aquesta metodologia proposa eines que es poden aplicar en diferents àmbits educatius: l’aula, l’acció tutorial, l’orientació acadèmica, els processos de mediació, etc., i el seu plantejament és transformar la societat a través de la millora del sistema educatiu , posant per això el focus en l'”educació de l’ésser”.

 

El coaching educatiu fomenta el desenvolupament del màxim potencial tant dels educadors com dels alumnes, de manera que aquesta metodologia permetria apropar a l’excel·lència l’exercici docent, i és per això que és una de les dues disciplines que s’han considerat fonamentals, juntament amb la psicologia positiva, per exercir el lideratge educatiu per part dels docents.

 

El coaching educatiu sempre ha pretès millorar el món i la societat a través de la millora de l’educació, i la formació dels claustres en aquestes eines podrien garantir aquesta nova qualitat a l’ensenyament.

 

En paraules de Whitmore (2003) “el coaching consisteix a alliberar el potencial d’una persona per incrementar-ne al màxim el rendiment. Consisteix a ajudar-lo a aprendre en lloc d’ensenyar-lo” (p. 20). Aquesta cita no només posa de manifest els clars beneficis que aquesta metodologia aportaria a l’alumnat, sinó que a més emfatitza l’excel·lència a què podrien aspirar els claustres de professors un cop formats, repercutint clarament i positivament un augment de la qualitat a les aules , als alumnes i al sistema educatiu en general.

 

D’altra banda, el propòsit específic de la psicologia positiva a l’àrea de la salut és investigar i aprendre sobre les fortaleses i les virtuts humanes i sobre l’impacte que aquestes tenen a la societat i als individus (Cuadra i Florenzano, 2003). Segons Seligman (2003), aquest tipus d’enfocament suposa una valuosíssima estratègia de prevenció, ja que els efectes beneficiosos del desenvolupament de les fortaleses i virtuts humanes actuen com a preventiu contra els trastorns psicològics i ajuden de manera rellevant a l’hora de recuperar-se.

 

Meyers i Nastasy (1999) afirmen que les intervencions de prevenció s’han d’enfocar en l’adaptació de l’entorn per reduir l’estrès, l’adaptació de l’individu per desenvolupar competències i, en definitiva, l’adaptació de manera simultània de l’individu i del seu ambient. Els entorns d’aprenentatge on les gratificacions són oferides de manera vinculada a l’assoliment de metes realistes tenen més possibilitat d’augmentar la motivació i reduir els comportaments conflictius dels infants i els joves (Jenson, Olympia, Farley i Clark, 2004). Tot allò vist porta a pensar que un docent format en psicologia positiva té més possibilitats de repercutir adequadament en el seu alumnat i en si mateix, millorant el seu exercici professional i autogestió emocional i de l’estrès i aconseguint aules més motivades i positives.

 

Beneficis de formar en coaching els docents

 

S’exposen a continuació els beneficis que segons Sánchez-Terol (2013) es deriven de formar en coaching els docents:

 

  • Els docents desenvolupen estratègies innovadores per afrontar els vells problemes amb noves alternatives de solució.

 

  • Es generen noves competències professionals que permeten el desenvolupament d’altes habilitats i capacitats socioemocionals.

 

  • Optimització de recursos interns i capacitats innates que els docents ja tenien. Aquest punt pot ser vital en la prevenció de problemes socioemocionals del professorat.

 

  • Criteris d’excel·lència que converteixen el procés d’aprenentatge en un veritable aprenentatge transformacional.

 

Competències que desenvolupa l’alumnat amb la implantació del coaching

 

A continuació es presenten les competències que desenvolupen els alumnes amb la implantació d’aquesta metodologia segons els plantejaments de Sánchez-Terol (2013):

 

  • Aprendre a aprendre.

 

  • Autoconeixement.

 

  • Autoconfiança.

 

  • Estratègies d’aprenentatge.

 

  • Desenvolupament de destreses importants que els acompanyaran tota la vida.

 

Totes elles es consideren competències necessàries per garantir l’èxit dels alumnes, tant a nivell acadèmic com personal, social i emocional. Aquestes competències actualment no s’estan potenciant amb el sistema educatiu vigent, ja que encara és un model tradicional que prioritza els continguts acadèmics, la memorització i un estil d’aprenentatge dirigit.

BIBLIOGRAFÍA

 

Bou Pérez, J. F. (2007). Coaching para docentes: el desarrollo de habilidades en el aula. Ed. Ecu Narrativa. Alicante.

 

Cuadra, H.; Florenzano, R. (2003). El bienestar subjetivo: hacia una psicología positiva. Revista de Psicología de la Universidad de Chile, 12 (1), 83-96.

 

Jenson, W.R.; Olympia, D.; Farley, M.; Clark, E. (2004). Positive psychology and externalizing students: Awash in a sea of negativity, Psychology in the Schools, 41, 67-80.

 

Meyers, J.; Nastasy, B.K. (1999). Primary prevention in school settings. En T. Gutkin y C. Reynolds (Eds.). The handbook of school psychology (3ª. ed.). (pp. 764-799). New York: Wiley.

 

Sánchez-Teruel, D. (2013). El coaching pedagógico dentro del sistema educativo: innovando procesos. Revista Intercontinental de Psicología y Educación, 15(2), 171-191.

 

Seligman, M.E.P. (2003). La auténtica felicidad. Barcelona, España: Vergara.

 

 

Whitmore, J. (2003). Coaching: el método para mejorar el rendimiento de las personas. Barcelona: Paidós.

 

 

Desplaça cap amunt
Obrir xat
Benvingut/da. Tens algún dubte concret?
“Benvingut/da. Tens algun dubte concret sobre cóm treballem o els nostres serveis o desitges demanar hora?
Ens pots trucar o escriure sense compromís i et respondrem!
Gràcies per la confiança. Equip Centre PsiCo Lleida.”