Si cada any quan arriben les vacances d’estiu sents inquietud quan t’imagines els teus fills/es a casa tres mesos mentre tu encara tens jornada laboral, o bé et preocupen totes aquelles setmanes sense una rutina clara, ha arribat el moment de girar la truita. Provem de fer quelcom diferent per obtenir resultats diferents: i si poguéssim treure el màxim profit de l’estiu per augmentar l’autonomia dels nostres fills/es?
No només l’escola ha de marcar la rutina dels més joves. És lògic que a l’estiu tinguem més flexibilitat horària, estirem sobretaules o anem a dormir més tard, però queden moltes hores al dia per treure’n profit, i les vacances són, en realitat, una molt bona ocasió per provar sistemes nous i propis de cada llar.
Cada cop més es qüestiona l’autonomia dels joves: tenen poques responsabilitats? Els estem sobreprotegint? Podem delegar en ells determinades tasques? Sovint presenciem aquest debat i rebem opinions de tota mena, però no hem de generalitzar: cada infant té una situació, condicions i context diferent. Hi ha adolescents que no han necessitat mai sortir a fer sols/es la compra, i d’altres, en canvi, que s’encarreguen dels seus germans/es petits/es. Per tant, tot i que és freqüent (i fàcil) culpar-los de no haver de preocupar-se de res, observem primer si els hem donat responsabilitats que els ajudin a madurar, atenent sempre a la seva edat.
De vegades, amb tota la bona intenció d’afavorir-los i protegir-los, els continuem fent coses que ja tenen edat de fer per ells mateixos. Quan això passa, es poden acomodar en el “no cal que ho faci jo, tot i que em renyin, perquè m’ho acaben fent”, però el que realment ens ha de preocupar és que darrere d’aquesta sobreprotecció estem enviant un missatge confús (“tu no ets capaç de fer-ho, per això t’ho he de fer jo”). Si volem que aprenguin a ser responsables, cal que els anem donant tasques que puguin assumir, i cal també que aquestes responsabilitats vagin creixent a mesura que creixen ells/es.
Arribats a una determinada edat, els nostres fills i filles ja poden sostenir certes rutines de manera independent i autònoma. Si volem empoderar-los i fer-los sentir capaços, comencem per adjudicar tasques que recaiguin en ells, tenint en compte edat i possibilitats, per tal que desenvolupin el compromís i el sentit del deure.
Com podem aplicar aquesta iniciativa a l’estiu? Durant les vacances, pot ser necessari a casa, si els pares han de seguir treballant els mesos estiuencs, que els fills grans s’encarreguin de despertar els petits, o de preparar l’esmorzar, per exemple. Si parlem d’adolescents amb germans més joves, podem assignar certs horaris perquè els compleixin, vetllant sempre pel seu benestar, però també per la seva capacitat de resoldre qüestions pràctiques a casa: acompanyar els petits al casal o ajudar-los amb els deures d’estiu, recollir roba estesa, posar o treure el rentaplats, parar taula, anar a fer els encàrrecs, i un llarg etcètera d’opcions que poden ser una manera de començar. Sempre és millor haver començat des de ben petits a demanar col·laboració i haver-los acostumat a fer equip a casa, però mai és tard per començar a crear un bon hàbit. Si no existia col·laboració prèvia, pot semblar més difícil instaurar aquest costum, però dialogant i motivant-los, es pot aconseguir. Repercuteix molt positivament en els fills/es que els seus adults de referència els mostrin confiança, els verbalitzin concretament allò que esperen que facin, donin indicacions clares i siguin comprensius amb les primeres errades. La satisfacció que es genera en ells/es quan comprenen que la part de responsabilitat que aporten suma molt al nucli familiar, els fa sentir capaços i milloren fins i tot la seva autoestima. Fomentem que comparteixin tasques amb els adults, que assumeixin certes obligacions i que facilitin el funcionament intern i l’engranatge de la llar, ja que això significa per ells/es un pas endavant en el seu procés maduratiu.
En el cas que els pares i mares també gaudeixin de vacances d’estiu, es pot aprofitar per fer junts aquells mesos estiuencs tot allò que durant el curs no es podia compartir: crear espais per llegir en família, anar d’excursió un dia a la setmana, generar nous horaris per complir, i sobretot, no deixar-ho tot a la improvisació: planificar és clau quan tenim nens i joves a casa. Si ells/es saben que, tot i estar en període de vacances, cal dinar a una hora determinada, no aixecar-se més tard de l’hora pactada, que els dimecres venen els avis a berenar, els dilluns es baixa a la piscina, o bé el divendres és dia de jornada lliure, tots estareu millor a casa: és molt recomanable tenir rutines estiuenques que donin una certa estabilitat als més petits de casa.
La sensació de continuitat d’un cert ordre d’horaris (tot i que no sigui tan estricte com durant el curs), de certes costums i hàbits que tots respectem a casa, o saber que un dia determinat cal haver fet una cosa o altra, els ajuda a sentir-se més segurs, tranquils i amb un millor estat d’ànim que si ens deixem endur pel caos i els retrets perquè no han fet allò que nosaltres esperem que facin sense haver-los-ho concretat.
Per als més joves, conservar una determinada estabilitat horària i saber que hi ha tasques i rutines planificades tot i ser període no escolar, els proporciona la pau i l’equilibri que en canvi els prendria la improvisació diària. Quan no planifiquem els dies ni els horaris, és fàcil caure en dinàmiques que generen discusions familiars, atès que la manca d’organització pot produir malestar. Per tant, gaudim de les vacances i aprofitem l’avinentesa per integrar certs hàbits que ens ajudin a passar-les encara millor i puguin afavorir una feliç tornada!
Raquel Pérez Chaparro. Experta en coaching educatiu i orientació de l’equip Centre Psico Lleida.
