La figura del/la psicòleg/a forense continua essent una gran incògnita per a la majoria de la població. En molts casos, fins que no es requereix la seva participació, es desconeix la seva utilitat i les seves actuacions.
La psicologia forense és la rama de la psicologia que estudia i intervé en els processos judicials amb l’objectiu d’aportar dades i coneixement que ajuden a resoldre els casos. Com a tal, la funció dels psicòlegs forenses és recopilar, estudiar i interpretar totes les dades psicològiques que poden aportar elements importants de cara al judici a través del que es denomina informe pericial.
Tot i que l’informe pericial pot ajudar al jutge a determinar certs factors psicològics de les parts implicades, la seva funció és descriptiva i informativa, i per tant, l’informe pericial no és vinculant, és a dir, la sentència sempre serà decisió del jutge.
Com en qualsevol professió, el psicòleg forense també segueix un codi deontològic que indica els principis fonamentals d’aquest, on els més importants són:
- Responsabilitat i competència: Cada psicòleg/a forense ha de ser conscient de la necessitat d’obtenir nivells elevats de competència, formació i experiència, per a dur a terme les avaluacions de forma. De la mateixa manera, es remarca la necessitat d’actualitzar coneixements, tant psicològics com ètics i legals relacionats amb aquest àmbit. Si no es tenen els coneixements necessaris, sempre s’ha de derivar el cas per no perjudicar a les parts implicades.
- Objectivitat i imparcialitat: El/la psicòleg/a forense haurà d’evitar els conflictes d’interessos i relacions duals que puguin posar en perill aquesta. En conseqüència, un/a psicòleg/a forense no ha d’haver mantingut cap tipus de relació prèvia amb els membres implicats. Tanmateix, en la mesura del possible, sempre s’ha d’elaborar l’informe pericial havent explorat totes les parts. De la mateixa manera, en l’informe pericial sempre s’han d’afegir els resultats de les proves realitzades sense que existeixi cap tipus de manipulació.
- Confidencialitat i secret professional: A diferència d’altres àrees de la psicologia, el/la psicòleg/a forense està exempt d’aquest secret professional a l’estar al servei directe de la justícia. Tot i així, haurà de mantenir la confidencialitat respecte a qualsevol informació que no sigui rellevant pel cas. Per aquest motiu, en la entrevista inicial que es realitza amb la/es persona/es implicades, s’ha d’informar i assegurar-se de la correcta comprensió.
En aquells casos que requereixen la intervenció d’un/a psicòleg/a forense privat, l’elecció d’aquest/a cobra una especial importància per tal que compleixi amb tots aquests principis, per assegurar i garantir una bona praxis en l’elaboració de l’informe pericial.
Article de la psicòloga jurídica i criminòloga Òria Urrea Borràs, membre de l’equip de professionals de Centre Psico Lleida.
