Bones pràctiques en teràpia de Parella. Parlem des d’un exemple: l’Alba i el Fermi

Som l’Alba i el Fermi i… tenim problemes…

L’Alba i el Fermi, descriuen en la primera sessió una espiral de discussions, amb una mala gestió de les mateixes, ambdós treballen i és una relació d’iguals, totes les decisions han estat consensuades (on viuen, els fills que tenen, etc.). Fa 9 anys que vam iniciar la relació, però el darrer any descriuen falta de comunicació, discussions constants en les quals es criden i fins i tot es perden el respecte i, insatisfacció sexual.

El concepte «problemes de parella o conjugals», fa referència a un estat d’insatisfacció individual associat a la relació de parella, per la qual cosa cadascun dels membres tendeix a percebre clarament quins aspectes del comportament del/la cònjuge han de canviar perquè la relació sigui satisfactòria. Són precisament aquests intents infructuosos de canvi, els factors que agreugen i mantenen la crisi relacional.

Per altra banda, en una relació de parella estable hi ha certs moments que s’anomenen «crisis vitals de la parella» que han de passar. Tanmateix no totes les parelles els superen. Aquests moments de crisis vitals tenen a veure amb l’inici de la convivència de la parella o matrimoni, el naixement del primer fill, el naixement de la resta de fills/es, l’adolescència d’aquests, el moment en què s’independitzen els/les fills/es (niu buit); la jubilació de cada membre de la parella i l’afrontament de la vellesa.

No totes les parelles passaran per tots els moments, però l’important és que els cònjuges han d’afrontar les crisis vitals i poden superar-les (resolen la crisi amb eines pròpies i segueixen endavant) o no superar-les i per tant es trenca la relació. Moltes de les parelles que acudeixen a teràpia ho fan en una d’aquestes crisis, quan s’adonen que no tenen eines per resoldre-les i volen superar-ho sense haver de trencar la relació.

Això doncs, la teràpia de parelles ofereix solucions per a les següents dificultats:

  • Insatisfacció general amb la parella
  • Falta de comunicació
  • Dificultat en la solució de problemes o conflictes
  • Superació de la “crisi vital” de parella que s’estigui vivint
  • Manca de confiança
  • Insatisfacció sexual
  • Problemes amb la família d’origen
  • Problemes en l’educació dels/les fills

Quan és aconsellable realitzar teràpia de parella?

Quan els intents per solucionar el problema, o els moments descrits de “crisi vital”, són infructuosos i tendeixen a desencadenar un malestar permanent en la relació, ÉS EL MOMENT D’ACUDIR A UN/A PSICÒLEG/A amb formació especifica i experiència com a PSICOTERAPEUTA DE PARELLES.

Com ajudem a l’Alba i el Fermi? Un exemple de com plantegem la teràpia de parella

La psicòloga terapeuta de parella recollirà la història de la parella de l’Alba i el Fermi, que els hi succeeix i la seva percepció al fet que atribueixen aquesta situació de malestar de cada un d’ells. Per exemple en el cas de l’Alba i el Fermi: el Fermi al fet que ella està més pels nens/es que per ell i ella al fet que fa un any, el va “enganxar” flirtejant amb una noia per internet.

També recollirem sobretot les seves expectatives de canvi, de forma conjunta i individualitzada, recollirà la informació necessària per establir els objectius de la teràpia i conèixer la història de la relació i el vincle entre ambdós i realitzarà una devolució a la parella sobre el plantejament de les sessions i l’ajust de les expectatives.

L’Alba i el Fermi (els noms són ficticis) van acudir a Centre PsiCo Lleida, i en el seu cas ho van fer durant 6 mesos primer amb una regularitat setmanal, posteriorment quinzenal i els darrers tres cops mensual.

La regularitat l’estableix la psicoterapeuta en funció de cada cas i de forma consensuada amb la disponibilitat de la parella i de la seva conciliació familiar.

L’adéu/ l’alta a l’Alba i el Fermi

En el moment de l’alta (finalització de la teràpia de parella), el Fermi i l’Alba eren capaços de gestionar conflictes sense discussions que impliquessin faltes de respecte, havien pogut escoltar-se i empatitzar i havien assolit canvis que permetien que compartissin més estona junts, amb els fills/es i també sols com a parella. Tenien un llarg camí per recórrer i mantenir els canvis així com restablir la confiança però se sentien satisfets i la psicoterapeuta va convenir que podien seguir amb caminants junts sense l’espai de teràpia.

Per què acudir a Centre PsiCo Lleida, els nostres valors i les bones pràctiques de la teràpia de parella

La psicoteràpia de parella no és incompatible amb la psicoteràpia individual. Això no obstant, en les bones pràctiques de la teràpia de parella no es considera adient que el mateix psicòleg que dur la parella, simultàniament vegi a un dels membres en teràpia individual, per dues raons: la confidencialitat s’ha de guardar i l’empatia per ser terapeuta d’un dels dos membres pot interferir en els objectius i l’adherència terapeuta /vincle de la parella i el terapeuta de parelles.

Per tant, la teràpia de parella es pot fer de dues maneres, que totes les visites es facin conjuntament o bé alternant les visites conjuntes amb individuals. La manera de fer-ho la decidirà la psicòloga segons les necessitats que detecti en el cas concret i tenint en compte que les visites individuals no són espais de psicoteràpia individual.

També podria passar que un membre de la parella demani disposar d’una visita individual. En aquest cas serà també la psicòloga la que determinarà si és viable fer aquest encontre o no, i sempre serà consensuat amb l’altre cònjuge.

En tots els casos es vetllarà per la confidencialitat de les sessions, tot tenint en compte que en una teràpia de parella s’ha de treballar conjuntament i per tant, la psicòloga instarà a què es puguin treballar continguts que hagin sorgit en els espais individuals, sempre i quan siguin rellevant per la teràpia.

Les nostres psicòlogues de teràpia de parella, estan formades i especialitzades en teràpia sexual i de parella.
Garantim una bona praxis, l’especialització, confidencialitat i professionalitat.