3 senyals que ens indiquen quan una/a adolescent necessita suport psicològic professional

L’adolescència és una etapa de transformació i de transició, en la qual els canvis són l’autèntic protagonista d’aquest moment del cicle vital que s’inicia amb la pubertat (12-13 anys) i acaba amb l’entrada de l’etapa adulta (17-18 anys).

L’adolescent es descobreix, inicia el seu procès d’individualització i sociabilització, experimenta incertesa, reorganitza les vivències acumulades i construeix la seva nova identitat, per tant, més enllà dels canvis maduratius físics, es produeixen importants canvis psicològics i el context social agafa molt pes.

Els iguals, el grup de referència són, de sobte, on escullen expressar els seus afectes. La vinculació amb els pares i les mares canvia, i entren en joc les confidències.
De sobte, ens trobem amb un/a noi/a que té més interès en mantenir la seva privacitat i el seu espai que de comunicar-se amb nosaltres o abraçar-nos.

I la realitat, és que sovint és complicat discriminar quins canvis són més propis del curs evolutiu de l’adolescent, o si realment li convindria anar al/la psicòleg/ga per rebre un suport emocional puntual o continuat.

Us traslladem 3 senyals que ens poden indicar que l’adolescent necessita ajuda, i també des del nostre recorregut a Centre PsiCo Lleida, els 5 dels motius de consulta més recurrents.

Els 3 senyals de que possiblement necessiti ajuda, formarien 3 grans grups:

  1. Expressa patiment o bé observes canvis d’humor
    1. Expressa que “no està bé” (es sent trist, o cansat, que no te ganes de res, etc.)
    2. Observes que plora sovint o està irritable
    3. Verbalitza malestar físic constantment
  2. Canvis en el comportament i les costums
    1. No desitja compartir temps amb les seves amistats o observes aïllament social
    2. Ha canviat també en relació a la família, preferint constantment la solitud
    3. Observes que habitualment diu que no te gana, i altres activitats que realitzava ja no són del seu interès
  3. Repercussions en l’àrea acadèmica
    1. Disminueix el rendiment acadèmic

Per altra banda, des de la nostra experiència a l’àrea psicològica infantojuvenil de Centre PsiCo Lleida, els motius de consulta que ens trobem solen poder agrupar-se en 5 grups:

1) Problemes d’autoestima i/o relacionals (baixa autoestima, patiment per una ruptura afectiva amb un/a amic/ga o parella, etc.)
2) Trastorns afectius (depressió) o d’ansietat
3) Trastorns Alimentaris (Anorèxia i Bulimia)
4) Relacions abusives: en l’àmbit de la parella, a l’escola, o en l’etapa de l’infància (ABI, Abús sexual infantil, etc)
5) Addiccions a les noves tecnologies o altres diagnòstics (TDAH, Transtorns de personalitat, etc)

I COM HO FEM PER TAL QUÈ ACCEPTI ANAR AL/LA PSICÒLEG/OGA?

Normalitza el fet d’anar al/la psicòleg, recorda-li que la funció de la psicologia és preservar el nostre benestar emocional. Trasllada-li que sovint ens podem veure desbordats per determinades situacions, que no escollim o que no es desenvolupen com desitgem, i poder parlar amb un/a professional extern que ens ajudi a assolir estratègies personals d’afrontament sempre és positiu. Moltes persones acudeixen a un/a psicòleg/oga al llarg de la seva vida.

Serà important que entengui que l’espai amb el/la psicòleg/a serà confidencial i que podrà fer l’ús de l’espai que desitgi, que l’objectiu de l’espai és que ell/a pugui expressar les seves emocions i recuperar-se en relació al que li produeix angoixa o li genera patiment.

En resum, transmet un missatge positiu de canvi associat a l’ajuda del/la psicòleg/oga. Repta’l/-la a que ho provi, i valori amb el/la seu/va psicòleg/oga referent com es va sentint al llarg de les sessions, doncs ell/a és el/la protagonista de la seva millora i la seva voluntad de canvi és important.

La resta deixa-ho en mans del NOSTRE EQUIP DE PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA, comptem amb psicòlogues ESPECIALITZADES EN ADOLESCENTS, amb reconeixement sanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El nostre equip disposa de formació complementària en PNL i en coaching personal, tècniques que fomenten l’autonomia dels/les més joves.