La meditació com a eina pel benestar emocional. Per Montse Terés Agelet, Psicòloga

Resum: la meditació és una tècnica mil·lenària de relativament recent incorporació al món de la psicologia, actualment ja validada en estudis per algunes malalties com la depressió, l’ansietat, el dolor crònic,… i aplicable també a persones sanes des del punt de vista de la prevenció i gestió d’estats emocionals negatius. El mindfulness (consciència plena), consisteix en dirigir l’atenció al nostre interior durant algunes estones, observant, acceptant i sense jutjar el que hi veiem com a positiu o negatiu. Aporta doncs una nova visió de nosaltres mateixos on podem conèixer millor i normalitzar reaccions, sense culpabilitzar-nos per tenir-les, i permet viure el nostre dia a dia amb més consciència i plenitud.

—————————

Fa milers d’anys i provinent del budisme, sorgeix la pràctica de la meditació, una tècnica que es centra en la observació directa del cos i la ment en el moment present. A Occident en canvi, és relativament recent, l’ús d’aquestes tècniques per tal de millorar l’estat emocional, l’equilibri cos – ment, essent populars ja els seus beneficis. La meditació és un d’aquests productes “d’importació”, que aplicada a la vessant terapèutica i en concret a la psicologia, s’anomena “mindfulness” (tècniques de consciència o atenció plena). En aquesta aplicació, desproveeix en part de les seves connotacions religioses o espirituals, centrant-se en l’experiència de donar-se compte del moment present i acceptar la nostra manera de viure’l.

Aquesta simple idea, prendre consciència del moment present, es complementa amb afavorir un estil de pensament descriptiu, no interpretatiu i una actitud d’acceptació i curiositat dels nostres estats físics o emocionals. Aquests tres postulats bàsics aporten al tractament dels problemes emocionals, una nova òptica i noves possibilitats a nivell de maneig de símptomes d’algunes problemàtiques, facilitant la prevenció del procés de malaltia, i el manteniment de l’estat de benestar, si són aplicades de forma constant.

Centrar-se en el moment present implica renunciar, durant la pràctica de mindfulness, a pensaments rumiatius sobre fets passats, que ens fan mal, o sobre suposicions futures que ens generen incertesa o por. Tots sabem que el present és tant efímer que gairebé no existeix, més enllà d’algunes sensacions. Per això, el que es fa amb aquesta tècnica és transformar el nostre diàleg intern (pensaments), de manera que vagi descrivint, com si fos el narrador d’una obra de teatre, les coses que ens passen per dins, les que succeeixen fora, i la seva interrelació. Tot això amb una actitud de certa distància, com si fóssim per uns moments observadors del que passa en aquest petit cercle que ens inclou a nosaltres i al que capten els nostres sentits.

Habitualment, quan observem qualsevol cosa (sigui un pensament, emoció, sensació o un fet que està passant), directament en fem una valoració; per exemple: “sento un tensió a l’esquena, estic estressat/da”. En la pràctica de mindfulness, ens hauríem de quedar en la primera part o bé, retornar-hi després de la segona. Simplement descrivim què i com passa, i no entrem a valorar les causes o si és bo o dolent que així sigui.
I què fem si el que observem quan ens quedem sols amb nosaltres ens genera malestar?

El discurs descriptiu es complementa amb una actitud d’acceptació de tots els fenòmens observats; independentment que la nostra consciència moral ens digui que son bons o dolents. Aquest és un dels canvis importants respecte altres teràpies: no intentem canviar les nostres emocions o pensaments, sinó que simplement, els acceptem com a part de nosaltres i els deixem passar.
Tots coneixem aquell joc on ens van repetint “no pensis en un elefant rosa” i on sembla que el nostre cap no entengui el “no”. Doncs la idea de no lluitar contra el que sentim (emocional o físicament) o pensem, va una mica en aquesta direcció: no per oposar-nos a les produccions del nostre cervell, les podrem canviar sempre. Quan això no és així, ens genera culpa per estar sentint quelcom inadequat, frustració per no poder-ho canviar, decepció amb nosaltres mateixos per no controlar els nostres estats,…

Observar amb actitud d’acceptació, no implica resignar-nos o deixar-nos portar per aquests estats negatius, sinó mostrar certa compassió per ells, permetre’ls existir en el nostre cap durant aquest instant que és el present; simplement, deixant que segueixin el seu curs natural i mantenint contacte amb les sensacions del moment. Contemplem tots aquests fenòmens amb una certa distància o fins i tot curiositat, com deia Goleman “estar frente a la desnuda realidad de la experiencia, observando cada evento como si estuviera ocurriendo por primera vez”.

Un cop explicat com funciona el mindfulness, es pot entrendre més fàcilment per a què ens pot servir:

  • per modificar estils de pensament que ens augmenten l’ansietat: rumiatius amb el passat, d’anticipació,…
  • per prendre més consciència de com som i com funcionem a nivell d’emocions, pensaments, sensacions,…
  • i en última instància, per acceptar tot l’anterior com a part nostra, i en conseqüència a nosaltres mateixos.

Finalment, algunes advertències al voltant d’aquestes tècniques. El mindfulness no és una tècnica de relaxació, sinó de consciència plena. És a dir, si el que sentim en aquell moment és tristesa o ansietat, quan prenguem consciència, és això el que experimentarem, però simplement hi posarem més distància, i intentarem no culpar-nos per això.

La manera de funcionar a nivell de discurs intern del mindfulness, és gairebé oposada al que estem acostumats en la vida diària; ens movem generalment en el pla abstracte (passat i futur) i no pas en el món de les sensacions (present). Per tant, és probable, que amb la pràctica inicial d’aquestes tècniques ens sigui necessari, anar reconduint contínuament l’atenció (especialment si tenim un mal dia), el qual suposa un esforç important. Però quin canvi no suposa esforç?

I finalment comentar que, per a l’èxit d’aquesta tècnica és determinant la constància en la seva aplicació. El mindfulness o la consciència plena és, a part d’una tècnica d’aplicació formal en un moment concret, un estat que podem generar en molts moments de la vida quotidiana. En general, ens movem per la vida amb el pilot automàtic posat, essent freqüent automatitzar moltes tasques com el caminar, conduir, les tasques de casa o d’higiene, menjar… Utilitzem el pilot automàtic, perquè mentrestant la nostra consciència lluiti amb les nostres preocupacions. Si podem ser plenament conscients de la realització d’aquestes tasques durant una estona, probablement podrem fer-les amb més benestar i rendiment, i ens estalviarem un desgast mental i emocional sovint innecessari o improductiu.

Montse Teres Agelet
Psicòloga amb reconeixement sanitari.
Especialitzada en Salut Mental
Màster en rehabilitació en salut mental, Màster en teràpia sistèmica, terapeuta acreditada en EMDR i formada en noves teràpies com el Mindfullness