Quan parlem de relació de parella hem de tenir present que totes les parelles tenen problemes de relació, és a dir, totes han patit alguna crisi, l’estan patint o la patiran. El més important és que la parella ha de comprendre que cal afrontar aquestes crisis, les quals són oportunitats per aprendre i créixer plegats. Com podeu observar, serà important canviar la nostra visió d’aquestes crisis, essent necessari que les aprenguem a veure com a oportunitats de creixement.
Com a professional que realitza teràpia de parella, en molts casos acudeixen a consulta parelles que pensen que el seu matrimoni ha fracassat, que serà difícil que puguin tornar a confiar l’un amb l’altre. Després de sessions de teràpia, aprenen que el que no ha funcionat és la manera que tenen de comunicar-se. Aquesta percepció de la parella com un fracàs no és certa; el que succeeix és que cada un d’ells té dificultats per observar i, per tant, de reconèixer el que l’altre està fent per ell. Cada un dels membres de la parella observa la situació des de la seva subjectivitat. També cal tenir present que, en molts moments, expressem l’amor a la nostra parella de la manera que nosaltres ens sentim estimats.
Un exemple podria ser una persona que se sent estimada per la seva parella quan aquesta li realitza elogis, utilitza paraules afectuoses, mostra verbalment la seva aprovació, etc.; i així actua amb la seva parella perquè aquesta senti el seu amor. Si els dos comparteixen el mateix estil de comunicació, aniran per bon camí, però en ocasions l’altre se sent estimat d’una altra manera, com podria ser mitjançant el contacte físic: les abraçades, les carícies, un petó, etc. En aquest punt estem caient en un error, és a dir, estem gastant les nostres energies mostrant afecte d’una manera que no arriba a la nostra parella; per tant, cal conèixer quin és l’estil de comunicació què té la nostra parella perquè se senti bé i perquè nosaltres ens sentim també presents, visibles, estimats, compresos, escoltats, etc. per l’altre. Si apreciem com ell o ella se sent estimat/da, serem més efectius i la relació que compartirem ens aportarà un millor benestar.
La comunicació interpersonal és el factor central que contribueix a una relació satisfactòria, el que manté una millor intimitat de la relació. És també la comunicació més difícil perquè és emocional, té memòria i l’espai genera més hipersensibilitat. Les parelles que mantenen una relació funcional i saludable són les que presenten un estil de comunicació assertiu. En la comunicació assertiva, ambdós són adults que s’expressen en igualtat de condicions i practicant valors. Per a les persones assertives és prioritari arribar a acords i no pas a guanyar. Aquest estil aporta satisfacció i és una comunicació constructiva. En aquest model parlem d’autoestima sana i de parelles funcionals.
Aquest estil del qual parlem comprèn les competències següents:
- Escolta activa: es tracta de l’habilitat d’escoltar no només el que la persona està expressant directament, sinó també els sentiments, idees o pensaments subjacents. No només és posar l’orella, sinó que és fer saber a l’altre que és escoltat i que se l’entén.
Per exemple:
Evitar el judici i la crítica, fer gestos i comentaris afirmatius (“si”, “ja”…), repetir alguna cosa que hagi dit l’altre, fer referències a detalls que recordem (“m’estàs dient què…”, “recordo que em vas dir que ella anava amb la seva germana quan…”), mirar a qui parla, evitar donar consell, però si creiem tenir una idea molt bona preguntar a l’altre si vol escoltar-la (“t’agradaria escoltar la meva opinió sobre aquest tema?”), incloure alguna emoció a allò que ens acaba d’explicar (“Llavors, et vas sentir trista/contenta/enrabiada quan va passar allò?”), etc. - Expressió de sentiments: saber expressar sentiments ens indica que reconeixem quan ens sentim feliços i quan no. És tan important saber expressar sentiments positius com negatius. I és bàsic ser capaços d’expressar agraïment a la nostra parella.
Per exemple:
Expressió de sentiments positius: “Estic molt content que avui hagis pogut arribar abans a casa”, “Que guapa que estàs amb aquest vestit”, “Joan, m’agradaria que em fessis una abraçada perquè avui he tingut un dia dur a la feina”, “Avui el sopar estava molt bo”, “Gràcies”, “T’estimo”, etc.
Expressió de sentiments negatius: cal que especifiquem la conducta de l’altre que ens ha provocat ràbia, frustració, etc. (“Quan tu …”). Expressar com ens sentim quan l’altre té un determinat comportament (“… jo em sento…”). Demanar a l’altre que contribueixi a millorar la situació i els sentiments amb un canvi (“… m’agradaria que…”), demanar suggeriments (“… què podríem fer?”), etc. - Empatia: és l’habilitat de reconèixer les emocions de la nostra parella, comprendre-les i mostrar interès per ell o ella.
Per exemple:
És important que acceptem la nostra part de responsabilitat i que empatitzem ( “… tal vegada jo … comprenc que tu …”, “puc entendre el que estàs sentint …”, “sé que estàs preocupat per …”, “entenc que estàs passant per un moment complicat…”, etc.).
Tenim clares quines són les competències clau que ens poden ajudar a mantenir una bona comunicació; per tant, la bona notícia és que la resposta a la pregunta que hem formulat com a títol d’aquest article és que SÍ. Tots i totes podem millorar la comunicació amb la nostra parella si estem motivats i motivades a fer-ho. I ja sabem que aquesta millora ens conduirà a gaudir d’un millor benestar en diferents àrees de la nostra relació de parella.
Animem aquelles parelles que voleu millorar la manera que teniu de comunicar-vos en parella que practiqueu les habilitats que hem detallat. Si ja voleu començar la vostra reflexió personal, us formulo aquesta qüestió:
Quin tipus de parella voleu ser?