QUÈ ÉS UNA RELACIÓ OBERTA? GUIA DE CLAUS I SUGGERIMENTS PERQUÈ FUNCIONI
Durant molts anys el matrimoni i la monogàmia han estat estretament vinculats a la religió i la base de qui som, d’allò que està bé o malament i de com hauríem de viure, però cada cop hi ha més persones que senten que tenir una relació o sexe amb una sola persona durant un període de temps indefinit és massa difícil i/o antinatural i la societat actual sembla evolucionar cap a una monogàmia successiva on es van tenint més d’una parella estable al llarg de la nostra vida.
Des de la perspectiva biològica hi ha científics que estan d’acord en el fet que segurament no estem dissenyats per estar amb una persona per sempre, però cal destacar que la monogàmia ens ha fet molt bé a les societats humanes, i establir uns llaços exclusius i duradors ens han permès una evolució exitosa dins dels nostres sistemes socials. D’altra banda, aquesta construcció social pot anar acompanyada d’una moral o vergonya que ens impedeixi desviar-nos, però els humans som éssers sexuats, els nostres cossos anhelen la diversitat, som curiosos i tenim les nostres fantasies.
Com a alternativa per aquelles parelles que no volen una relació monògama existeix una diversitat de relacions amoroses que es poden establir entre les persones i no necessàriament comportar una ruptura en la relació de parella. Una d’aquestes opcions és “obrir la relació”.
Què és una relació oberta? És el mateix que el poliamor?
Les relacions obertes s’estableixen entre dues persones en una relació principal que acorden per ambdues parts obrir-la i tenir el permís d’establir relacions sexuals amb altres persones sense considerar-ho com una infidelitat. És una forma de relacionar-se que no té com a base l’exclusivitat sexual.
A pesar que comparteixen característiques similars, el poliamor és la pràctica o el desig de tenir una relació amorosa i/o íntima amb més d’una persona a la vegada i amb el consentiment de totes les persones involucrades. Així doncs no es pot considerar el mateix, si bé les relacions amoroses i romàntiques amb més d’una persona estan explícitament permeses en el poliamor, no necessàriament es dóna aquest cas en les relacions obertes.
Per què plantejar-se una relació oberta? És adequat per a mi?
Generalment, es planteja una relació oberta sota la premissa de pensar que es tindrà més sexe, que aportarà més plaer, satisfacció, excitació o alguna combinació d’ells.
Algunes possibles raons per les quals es podria considerar una relació oberta poden ser:
- Voler explorar la teva sexualitat o relacions sexuals amb algú d’un altre gènere.
- En parelles on hi ha una incompatibilitat de desig sexual o un dels membres és asexual i no hi ha interès en el sexe mentre que a l’altra part li agradaria tenir-ne.
- En les parelles on un dels membres vol explorar certes fantasies o peculiaritats i a l’altre no li interessa.
Determinar si una relació oberta és adequada per a un mateix o per la parella no és tan fàcil, però hi ha certes qüestions que ens hem de plantejar a l’hora de valorar o descartar l’opció:
- Fer una revisió sobre el mateix concepte de monogàmia, del perquè s’és monògam i dels missatges rebuts.
- Explorar si hi ha aquest interès i el perquè. Quins són els motius que hi ha darrere per identificar realment quins són els nostres desitjos i necessitats.
- Imaginar amb detall com seria la teva vida en els diferents àmbits si es tingués una relació oberta. Preguntar-se com et fa sentir aquesta fantasia.
- Aprendre més. Literatura sobre poliamor o relacions obertes i saber sobre les experiències de persones que practiquen la no monogàmia.
Claus i suggeriments per fer que una relació oberta funcioni
Abans d’iniciar una relació oberta, s’ha de tenir en compte que:
- Si actualment hi ha problemes en la relació, permetre que entrin altres persones no els solucionarà sinó que els empitjorarà. Cal tenir una relació sòlida per tal que una relació oberta sigui exitosa, és necessari prioritzar la comunicació, la col·laboració, l’honestedat i respecte. Aspectes que són importants en qualsevol relació.
- És imprescindible que cada membre de la parella sigui completament honest amb sí mateix. Que de debò es vulgui per a un mateix i no s’està fent per complaure a la parella i no caure, així, en ressentiments que poden produir la ruptura de la parella.
- Una relació oberta requereix d’una enorme quantitat de confiança en la relació, però també d’una confiança tant en un mateix com en l’altra persona.
- En algun moment de la relació oberta s’experimentaran sentiments d’aprensió, gelosia i potser enuig; són emocions normals i seran saludables quan es puguin identificar i reconèixer que no són obstacles sinó que es poden superar amb el raonament del perquè han sorgit i la lògica de que en un moment o altre és inevitable que sorgeixin. La comunicació i honestedat amb la parella ajudarà a enfortir la relació.
- Les nostres emocions són més fortes que la nostra lògica, de manera que tot i que diguem lògicament que no ens permetrem enamorar-nos de l’altra persona no significa que això no succeeixi. Es necessita de la capacitat de separar l’amor del sexe i marcar-se límits, cal ser honest amb un mateix i amb la parella sabent que això no sempre és fàcil.
- És important establir-se a un mateix límits físics i sexuals. Quins actes sexuals estan dins o fora d’aquests per fer una bona gestió del risc sexual.
- Més que establir límits o regles amb la parella, cal establir acords ja que ofereix un enfoc especialment empàtic per les parelles que volen introduir a una tercera persona a la seva relació. Els acords poden ser renegociats per qualsevol de les dues parts.
El més important de tot és que tu tens que decidir quin tipus de relació vols i funciona amb tu (monògama, polígama, oberta…) i que sempre es pot canviar d’opinió. És la teva vida i el teu cos. Lo més important és la relació amb tu mateix.
Autora de l’article: Noelia Servetó
Psicòloga Col.legiada i Sexòloga Clínica
