L’arribada d’un nou membre a la família és un moment ple d’alegria, però també pot generar desequilibris emocionals, especialment en el fill o filla gran. De sobte, aquell lloc central que ocupava en l’atenció dels pares canvia, i pot sentir-se desplaçat, oblidat o fins i tot rebutjat.
Aquest fenomen es coneix com el síndrome del príncep o princesa destronat, un concepte introduït pel psicòleg austríac Alfred Adler, que, tot i no ser un diagnòstic clínic, reflecteix una realitat emocional molt freqüent a les famílies amb més d’un infant.
Què és el síndrome del príncep destronat?
Es tracta de les reaccions emocionals i conductuals que poden aparèixer quan un nen deixa de ser fill únic o el més petit de la casa. Aquest canvi pot fer trontollar la seva seguretat emocional, ja que percep que ha perdut el protagonisme i l’afecte exclusiu que rebia.
És important entendre que no és un “caprici”, sinó una crisi d’adaptació emocional en un moment vital molt sensible. El nen no té les eines emocionals per entendre el canvi, ni la maduresa per expressar què li passa.
Símptomes habituals del síndrome del príncep destronat
Els infants poden mostrar:
- Conductes regressives: tornar a fer pipí al llit, demanar el xumet, parlar com un nadó o voler ser alimentats.
- Reclamació d’atenció constant: plors, rebequeries, buscar conflictes o “portar-se malament”.
- Gelosia cap al nadó o cap a un dels progenitors.
- Tristesa, irritabilitat o retraïment emocional.
- Comparacions verbals del tipus: “A tu només t’agrada el nadó”, “Abans em feies més cas”.
Aquestes reaccions solen ser temporals i no indiquen cap trastorn. Són una manera de demanar ajuda i reafirmar el seu lloc dins la nova estructura familiar.
Com podem entendre el seu malestar?
Tal com explica Cristina Vidal, directora del Centre PsiCo Lleida, en una entrevista recent publicada a El País:
“El primer fill pot sentir que ha perdut el seu lloc, i això pot fer aflorar inseguretats, pors i comportaments que busquen recuperar l’atenció perduda.”
Cal entendre que per a un infant petit, la pèrdua d’exclusivitat afectiva pot viure’s com un dol. Això no vol dir que no estimi el seu germà o germana, sinó que necessita un temps per recol·locar-se emocionalment.
“L’amor no es divideix quan arriba un nadó, sinó que es multiplica”, afegeix Vidal. Però cal demostrar-ho activament.
Què podem fer a casa per prevenir o gestionar aquesta etapa?
Aquí tens estratègies pràctiques recomanades pels nostres professionals:
Abans del naixement
- Parlar del nadó amb naturalitat, però sense idealitzar-lo.
- Implicar el fill gran: preparar roba, pensar noms, muntar l’habitació…
- Explicar-li que pot sentir emocions contradictòries, i que serà normal.
Durant l’adaptació
- Validar emocions: frases com “entenc que estiguis trist” o “és normal estar gelós” ajuden a canalitzar el malestar.
- Evitar etiquetes com “ara ets el gran” si van carregades d’exigència.
- Moments exclusius amb el fill gran, encara que siguin curts però de qualitat (jugar, llegir, sortir sols…).
- No utilitzar-lo com a ajudant del nadó si ell no ho demana: pot generar rebuig.
- Recordar-li situacions del passat on va rebre amor similar, per reforçar que no l’ha perdut.
Preguntes freqüents de famílies
És normal que el fill gran rebutgi el nadó?
Sí. Pot voler ignorar-lo, enfadar-se quan plora o evitar acostar-s’hi. No cal forçar el vincle: deixar que sorgeixi de manera natural i acompanyar-lo emocionalment és clau.
I si diu que vol que el nadó “torni a la panxa”?
És una expressió simbòlica. No vol dir que odiï el nadó, sinó que troba a faltar l’etapa anterior. Pots validar la tristesa i mostrar records positius que comparteixen.
El fill gran pot desenvolupar gelosia cap a mi?
Sí, especialment si ets la figura que més cuida el nadó. Intenta tenir temps exclusiu amb ell/a, tot i que sigui breu, i dir-li explícitament que l’estimes com abans.
Els infants més grans també poden patir aquest síndrome?
Sí, encara que les reaccions poden ser més subtils: apatia, notes més baixes, ironia, conflictes amb els pares… Cal adaptar l’acompanyament a la seva edat.
Quan convé buscar ajuda professional?
Si el malestar s’allarga en el temps, interfereix en el funcionament quotidià o genera conflictes familiars intensos, consultar un psicòleg infantil pot ser molt útil.
A Centre PsiCo Lleida oferim suport a famílies que viuen aquest tipus de transicions. El nostre equip us pot ajudar a interpretar i comprendre millor el comportament del fill o filla gran, oferir eines per gestionar-lo amb serenor i reforçar el vincle familiar.
Pots llegir l’article complert aquí:
“Cómo lidiar con el síndrome del príncipe destronado” – El País
