Fer o no Fer
Agost continua sent el mes per excel·lència de les vacances. No per tothom, està clar però per molts encara és i serà l’època, en què es tanca la porta de la feina durant uns dies per obrir la de la nostra vida.
“I què fas aquestes vacances?”, aquesta sol ser una de les preguntes d’ascensor que es fan en la major part dels nostres contexts socials. I per què cal fer? I si no fem res? Us imagineu unes vacances sense fer? Estic convençuda que per molta gent, no fer ho equipara a perdre el temps, a desaprofitar. Però realment, és així? Perdem el temps si no fem coses? O simplement l’ocupem perquè entenem que és el que cal fer? És a dir, som realment nosaltres els que lliurement decidim ocupar fins a l’últim minut del dia, o simplement hem après a que cal fer coses, per sentir-nos bé, productius, satisfets entenent que el temps ha valgut la pena.
Quan a teràpia les persones reflexionen sobre per què necessiten fer tantes coses, s’intenta que identifiquin quines altres persones del seu voltant també funcionen així. El que sol passar és que troben a un dels progenitors i moltes vegades a un (o més d’un) dels avis que tenien la mateixa dinàmica. I en força ocasions solen ser figures femenines les que no paren mai. Si sempre hem vist a les àvies i les mares fer coses sense descans és molt normal que pensem que aquesta és la normalitat. El que toca. Però no ho és. A la vida cal parar, i no només una estona després de dinar. Cal parar quan ment i cos ho demanen, però no quan ja no poden més i parar es converteix en una obligació. Cal parar des de la consciència, des d’aprendre a preguntar-se amablement què es necessita.
Des d’una perspectiva terapèutica quan s’aborda el deixar de fer, o deixar de fer “tant”, no té a veure amb seure al sofà i mirar a l’infinit, sense rumb. Sinó amb parar i escoltar-se. Amb intentar prendre decisions realment lliures i per tant sense tanta càrrega social.
Una manera més sana d’enfocar el període de vacances seria deixar els primers dies per parar, connectar, pensar, buscar, decidir…Descansar per poder valorar què es necessita fer o no fer. Proveu-ho, no us deixarà indiferents.
Sònia Muñoz,
Psicòloga Sanitària
